Guia de Visibilitat
Aquesta eina ajuda a escollir objectes de cel profund segons la setmana, la durada de la visibilitat i la presència de la Lluna. Els càlculs estan referits al centre de Catalunya: 41° N, 1,5° E.
Com començar
- Al bloc «1. Període temporal», selecciona l’any i la setmana ISO; els camps informatius mostren el mes i els dies corresponents. Si cal, desplaça el període uns dies per adaptar-lo a una sortida o un pont.
- Al bloc «2. Filtres», tria una constel·lació o mantén «Totes».
- Escull el llindar d’altura i quantes hores mínimes ha de romandre l’objecte per sobre seu.
- Indica si vols objectes que passin pel meridià al nord, al sud o en tots dos sentits.
- Tria «Galeria» o «Pendents» i consulta els resultats en format «Vista» o «Llista».
- Prem «Veure gràfica» per obrir directament la nit seleccionada, o «Planificar» per analitzar l’objecte des de la ubicació que triïs.
De Visibilitat a Planificació
Visibilitat és la vista de descoberta: compara molts objectes per a una setmana des de la ubicació de referència del centre de Catalunya i mostra les hores en hora local.
Quan ja hagis escollit un objecte, «Planificar» obre l’anàlisi tècnica i transfereix automàticament l’objecte, la setmana, l’any, el desplaçament de dies i el llindar d’altura. Allí pots canviar la ubicació i comparar les set nits amb dades en UTC.
Hora local i UTC
Les fitxes, la millor hora i la gràfica nocturna mostren l’hora local de Catalunya, tal com indica la capçalera. Això inclou automàticament l’horari d’estiu quan correspon.
La gràfica anual és l’excepció: representa l’altura de l’objecte a les 00:00 UTC i ho indica explícitament.
Setmana, any i desplaçament
La selecció utilitza setmanes ISO, de dilluns a diumenge. El número de setmana i les dates del període es mostren separadament.
Amb «Desplaçament de dies» pots moure el període complet fins a tres dies abans o després sense canviar de setmana. Això permet estudiar, per exemple, de dissabte a divendres. En canviar de setmana o d’any, el desplaçament torna a zero.
L’any és especialment important per calcular la posició i la fase de la Lluna.
Filtres astronòmics
«Llindar d’altura» permet filtrar a 30°, 35°, 40°, 45°, 50°, 55° o 60°. «Hores mínimes sobre el llindar» conserva només els objectes que compleixen tots dos criteris durant el període seleccionat.
«Pas pel meridià» separa els objectes segons culminin al nord o al sud del zenit des de la ubicació de referència de 41° N. Per defecte estan marcades totes dues opcions; pots deixar només «Nord» o només «Sud», però no desactivar-les totes dues.
- 2 hores: selecció àmplia.
- 3–4 hores: selecció equilibrada.
- 5–6 hores: selecció més exigent.
Vistes i informe
«Vista» mostra targetes visuals i «Llista» ofereix les mateixes dades en files més compactes. Tant «Galeria» com «Pendents» utilitzen aquests dos formats i permeten obrir la gràfica completa o passar l’objecte a Planificació; els pendents es distingeixen perquè encara no tenen fotografia.
«Descarrega el TXT» crea una relació de text sense fotografies. «Descarrega el PDF» genera el mateix conjunt com a informe, incloent el període, els filtres aplicats i les dades útils de cada objecte. Un tic confirma que l’ordre s’ha executat.
Nit astronòmica
Es considera nit astronòmica el període durant el qual el Sol està per sota de −18°. És l’interval més fosc de la nit i, generalment, el més adequat per fotografiar objectes febles de cel profund.
La durada canvia al llarg de l’any: les nits astronòmiques són més llargues a l’hivern i més curtes a l’estiu.
Gràfica anual
La gràfica anual representa l’altura aproximada de l’objecte a les 00:00 UTC durant les setmanes de l’any.
- La millor època de l’any.
- Les setmanes en què l’objecte assoleix més altura.
- Quan es troba per sobre o per sota de 30°.
- L’evolució general de la seva visibilitat.
Gràfica d’una nit
«Veure gràfica» obre directament la pestanya «Nit seleccionada». Els botons «Anual» i «Nit seleccionada» continuen disponibles per canviar de vista, i els botons de dilluns a diumenge permeten estudiar qualsevol nit del període.
L’eix d’altura utilitza referències a 0°, ±30°, ±60° i +90°; la referència de 20° no s’utilitza.
- L’altura de l’objecte i de la Lluna.
- L’horitzó a 0°.
- Una línia blava discontínua i fina amb el llindar escollit.
- La referència general groga de 30°, si el llindar escollit és diferent.
- L’inici i el final de la foscor astronòmica.
- L’hora de màxima altura de l’objecte.
L’objecte, la Lluna i el llindar
La corba verda representa l’altura de l’objecte, la corba vermellosa discontínua representa la Lluna i la línia blava de punts identifica el llindar seleccionat.
Si la corba lunar està per sota de 0°, la Lluna es troba sota l’horitzó. Si és alta durant bona part de la nit, pot reduir el contrast del cel, especialment quan la fase és avançada.
Fase lunar
La fase i l’altura lunar s’han d’interpretar conjuntament: una Lluna brillant sota l’horitzó no afecta l’observació, mentre que una Lluna alta sí que pot fer-ho.
- Lluna nova.
- Creixent fina.
- Quart creixent.
- Gibosa creixent.
- Lluna plena.
- Gibosa minvant.
- Quart minvant.
- Minvant fina.
Què no té en compte
L’eina és una ajuda per planificar, però no substitueix la comprovació de les condicions reals.
- La meteorologia.
- Núvols o humitat.
- Relleu i obstacles de l’horitzó.
- Contaminació lumínica local.
- Transparència o turbulència atmosfèrica.
Resum ràpid